Aquell paisatge

Sobre la Roca Foradada als peus de La Pobla de Segur.
href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Roca_Foradada_%28la_Pobla_de_Segur%29http://"></a>
Aquest estiu, ens vam reunir amb un grup d’amigues per anar a fer una excursió i vam decidir anar a la Roca Foradada.

Ens vam despertar ven aviat i ens vam posar en camí.
Quan ja portàvem una estona caminant i la Roca seguia al mateix lloc que al principi, ho donava per inútil, creia que no arribaria mai i potser m’agüés quedat a mix camí, però tot i això, no em podia perdre la vista des de allà dalt.
Una hora en camí, el nostre propòsit cada vegada s’apropava mes però no podíem estar il•lusionades perquè feia estona que dèiem que ja estàvem al costat i seguíem caminant sense parar. Però per fi, ens vam donar conte que ja estava malla, sota els peus de la Roca, cansades però il•lusionades de que estiguéssim allà desprès de tanta estona. Ja vam deixar de trepitjar muntanya per trepitjar el terra de on volíem anar a parar.
Ens quedava uns 30 min per arribar a dalt de tot de la Roca Foradada però ens van comentar que era molt perillós que pugéssim allà, perquè ens podia passar qualsevol cosa. I ens vam assentar de cara a La Pobla de Segur, respirant l’aire pur d’aquella muntanya i molt felices d’estar allà dalt.
Aquell paisatge em va fer pensar molt; m’entres elles parlaven, jo vaig fer un minut de silenci, em vaig apartar d’elles i vaig demanar que em fessin aquesta foto per recordar la tranquil•litat d’aquell instant.
No deixava de pensar que aquell minut de silenci no me’l podia treure ningú, estava tant tranquila que el vent em feia moure els cabells i semblava com si fos mes fort que jo.
Ens vam ajuntar un altra vegada totes i ens vam passar casi tot el dematí allà dalt, cap volia marxar cap a casa ja que estàvem molt agust.
Us recomano aquesta excursió, val molt la pena i sobretot si ho feu ben acompanyats.

Mai oblidaré aquest dia.