martes, 22 de noviembre de 2011

Capítol IV: El jutjat

Després d'uns dies tranquils, la calma s'acabà amb una carta que ens ha arribat a casa, del jutjat que deia:
Sra. Marta

Ens apropem a vostè per dirli que el dia 22 de octubre del 2011es te que presentar al jutjat per enfrontarse contra l'Ali per la custòdia de la vostra filla. Te que vindre acompanyada del seu adbocat. L'esperem a les 15:30h al jutjat numero 3.
Gràcies.
No m'ho puc creure, com ha sigut capaç de ferme això després de tot. Com una persona es capaç de arribar a molestar tant per conseguir el que després de tot, no li pertoca! La Naia és meva i ningú me la pendrà per res del mòn, no permetre que ell es surti amb la seva, ho juro! Tinc aprop d'un mes per anar-hi, encara tinc temps per conseguir totes les proves possibles per que ell no aconseguís el que s'ha proposat. vaig començar a mirar fotografies que tenia guardades al movil per si algun dia em podien servir d'alguna cosa. Eren fotografies d'alguna vegada que havia arribat begut a casa i m'havia posat la mà a sobre. També tinc gravacions de vegades que m'havia trucat estan amb els amics dienme de tot menys el que m'agradaria sentir. Tenia les suficients proves com per guanyarlo. I l'adbocat ja esta desde el primer moment, un dels meus germans. Em va dir que m'ajudaria encantat, que ho te molt difícil de guanyar, l'Ali. No te cap prova de que siguis una mala mare, ets la millor i ho demostrare'm, confia amb mi. S'apropa el dia i el meu germà te les meves proves sobre la taula del menjador i no deixa de mirarles, les passa a l'ordinador i comença a fer una presentació amb totes i cada una d'elles. No en deixa veure el que fa, diu qe ja m'ho trobaré aquell dia. Estic nerviosa, no puc dormir, demà ja tinc el judici. Ni se com anirà ni com acabarem però tinc l'esperança que tot sortirà molt be a favor meu. Just arribar al jutjat, mel he trobat de cara i l'he mirat
Amb cara de decepció de decepció i la vegade de ràbia em vaig assentar al costat del meu germà i va començar tot. Em van fer posar de peu i jurar que diria tota la veritat en tot moment i el seu advocat va començar a atacarme amb preguntes i jo responia tranquilament perque sabia que tot sortiria be. Ara es el torn del meu advocat i es un d'aquells moments en que comença a sortir tota la veritat.

1 comentario: